L’exposició al fum de segona mà continua sent un important problema de salut pública mundial. Un nou estudi publicat a The Lancet Public Health en el marc de l’Estudi de Càrrega Mundial de Malalties (Global Burden of Disease, GBD) 2023 estima que el fum passiu va ser responsable de 1,66 milions de morts i de 44,8 milions d’anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) entre persones que no fumen durant l’any 2023.
L’estudi, liderat per investigadors de l’Institute for Health Metrics and Evaluation de la Universitat de Washington, compta amb la participació de Joan B. Soriano, epidemiòleg de la Universitat de les Illes Balears, pneumòleg de l’Hospital Universitario de La Princesa i col·laborador del grup CIBERES co-liderat per la Unitat de Control del Tabac de l’ICO. La investigació és la primera publicació específica del GBD dedicada a quantificar la prevalença de l’exposició al fum de segona mà i la seva càrrega de malaltia en 204 països i territoris entre 1990 i 2023.
Més de 2.700 milions de persones exposades
Segons les estimacions de l’estudi, l’any 2023 hi havia 2.710 milions de persones exposades al fum passiu a tot el món. Entre aquestes, 1.490 milions eren dones i 767 milions eren infants de 0 a 14 anys, dos dels col·lectius que suporten una major càrrega de malaltia relacionada amb aquesta exposició.
La prevalença més elevada es registra al sud-est asiàtic, l’Àsia oriental i Oceania, on gairebé la meitat de la població està exposada al fum de segona mà. Només tres països, la Xina, l’Índia i Indonèsia, concentren gairebé la meitat de totes les persones exposades al món.
Malalties cardiovasculars i respiratòries, les principals afectades
L’estudi analitza nou problemes de salut associats al fum de segona mà: cardiopatia isquèmica, ictus, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), infeccions respiratòries baixes, càncer de pulmó, càncer de mama, diabetis tipus 2, otitis mitjana i asma. Aquesta última s’incorpora per primera vegada com a malaltia atribuïble al fum passiu dins del marc metodològic del GBD.
A escala global, la cardiopatia isquèmica és la principal causa de càrrega de malaltia atribuïble al fum de segona mà, amb 12 milions d’AVAD. Entre els infants, les infeccions respiratòries baixes representen la major part de l’impacte sanitari, amb més de 5 milions d’AVAD atribuïbles a aquesta exposició.
La situació a Espanya
Segons destaca Joan B. Soriano, aproximadament una de cada tres persones continua exposada al fum de segona mà a Espanya. Les estimacions situen en 14,3 milions les persones exposades al país, corresponents a una prevalença del 35,4% de la població. D’aquestes, 6,8 milions són dones i 7,5 milions són homes. Segons Soriano, els infants constitueixen un dels grups més vulnerables als efectes del fum passiu, ja que tenen les vies respiratòries en desenvolupament i un sistema immunitari encara immadur.
Els resultats aporten nova evidència científica sobre la necessitat de reforçar les polítiques de control del tabaquisme i les mesures de protecció de la població no fumadora. En aquest sentit, l’estudi dona suport a l’ampliació dels espais sense fum prevista en la futura reforma de la llei del tabac impulsada pel Ministeri de Sanitat. La proposta contempla l’extensió de la prohibició de fumar i vapejar a diversos espais exteriors, entre els quals s’inclouen les terrasses de bars i restaurants, les platges, els parcs infantils, les instal·lacions esportives a l’aire lliure, les estacions i marquesines de transport públic, els centres educatius i els vehicles d’ús laboral.
Segons els autors, reduir l’exposició al fum de segona mà continua sent una de les mesures més efectives per prevenir malalties i protegir la salut, especialment entre dones i infants, que suporten una part desproporcionada de la càrrega associada a aquesta exposició evitable.